Els polímates

Els polímates són aquelles persones que, amb una gran saviesa i erudició, destaquen en diverses àrees del coneixement, aportant idees innovadores i rellevants en diferents camps. Des de Leonardo da Vinci fins a John Dee i Comènius, des de George Eliot fins a Oliver Sacks i Susan Sontag, els polímates han ampliat les fronteres del saber de maneres incalculables. No obstant això, la història sovint és ingrata amb aquells savis que posseeixen interessos tan enciclopèdics. Massa sovint, aquestes persones són recordades pels seus grans assoliments, però només dins d’un àmbit específic.

El reconegut historiador cultural Peter Burke presenta els seus arguments a favor d’una visió més equilibrada. Burke identifica 500 polímates occidentals, entre els quals també hi ha espanyols, i explora els seus èxits en una gran varietat de camps, mostrant com l’ascens d’aquests savis va coincidir amb el ràpid creixement del coneixement durant períodes clau com la invenció de la impremta, el descobriment del Nou Món i la Revolució Científica. Aquest accelerat creixement del saber va donar lloc a un augment de la especialització, creant un entorn que no fomenta l'existència d'erudits i científics amb un enfocament tan polifacètic.

Aquesta transformació, però, no es va materialitzar fins a una època força recent. Des del Renaixement fins als nostres dies, Burke canvia la nostra percepció d’aquesta extraordinària espècie intel·lectual, lloant la interdisciplinarietat i defensant la idea que el coneixement es veu enriquit quan som capaços d’escapar dels límits estrets de cada disciplina. En un món marcat per l’excessiva especialització, Burke ens convida a connectar sabers i matèries diverses, buscant maneres de fomentar un aprenentatge més ampli i més humanitzat.